·
No use crying over some techno
·










·

lunes, 17 de mayo de 2010

Albatros

El café de hui ha sigut amb dos sobres de sucre, per evitar l’amargor de l’acomiadament. Com doble de sucre li deguérem tirar en la primera sessió de cine que continue sense recordar. Aquella que, per força, degué quedar-me massa gran, quan la pel·lícula em digué a cau d’orella que si volia apreciar-la hauria de créixer.

2 comentarios:

  1. I el que hem creixcut i el que ens queda per créixer.



    (M'encanta quan les pel·licules et diuen eixes coses. M'encanta que ho digues tu a la teua entrada i cóm ho dius. M'encanta haver sigut la teua companya de cafe :P)



    pd: Tengo el valenciano oxidado. I'm the worst. Viele sprachen para compensar xD :(

    ResponderEliminar
  2. los textos en valenciano, aunque no digan nada, dicen mucho :)
    a ver si me animo a escribir algo en mi lengua materna! pero mi problema es, que digo/escribo muchas "espardenyaes" (esa misma puede ser una, ya ni me acuerdo de como se escribía esa palabra)
    besos!

    ResponderEliminar