·
No use crying over some techno
·










·

domingo, 30 de mayo de 2010

Eyjafjallajökull

Caure rodó de la risa per culpa d’un atac de pessigolles perpetrat per la teua persona. La mateixa persona que ara em mira amb un somriure cruel, obri la boca en un gest exagerat i es passa la llengua per la perfecta dentadura degradant fins a l’infinit el somriure maliciós de què sóc pres.
-Vaig a mossegar-te.
-No esperava menys.
I ridícul com trobar una bola gegant de cotó de sucre en el lavabo de l’estació recolzada sobre l’espill i amb el pal entre les pàgines d’un llibre de la biblioteca de Borriana amb totes les fulles en blanc. Una invitació en tota regla a escriure-li la història a eixe absurd, un elogi al surrealisme, al sucre i al color rosa. I als prejudicis socials que fan que tan indecent color se’t clave en la retina mentre penses que tot ho donaries per un atac a discreció en forma de pessigolles. O per jugar a mossegar i esquivar-te i eixir victoriós amb l’honor intacte i el coll més encara, tot mentre el vençut amaga els xuplons i es posa la palestina de la vergonya i entona càntics de penediment que ensalcen el guanyador d’afilats incisius, vista ràpida, mans certeres i cotó de sucre.
Però demà serà un altre dia, i els vencedors poden esdevindre vençuts, i els guanyadors rodolar de la risa. I la risa cotó de sucre, no; llibre en blanc, i que l’òmpliga i s’escriga aquesta història sense sentit entre les seues pàgines.

4 comentarios:

  1. M'agrada molt això que has escrit. I m'agrada l'absurd. I sí, demà serà un altre dia.


    I vull un volcà. I vull maduixes! :D

    ResponderEliminar
  2. les coses sense sentit són les coses que donen sentit a la vida. I a la merda els prejudicis.

    ]Per cert, que ens coneixem de res?]

    ResponderEliminar
  3. Ah, ja m'enrecorde de tu! Doncs si, encantat de nou, i a vore si ens veiem un altre cop :)

    ResponderEliminar