·
No use crying over some techno
·










·

domingo, 6 de junio de 2010

Porque sí

Ser un adolescent espantat pot estar bé quan eres un adolescent i estàs espantat. Però estar espantat sense més no és motiu suficient com per comportar-se com a tal, i a més jo ja he interioritzat les lletres de les cançons de The teenagers.
Podríem dir-li experiència virtual si et sembla bé. No sé de què va açò però m'ho han contat, igual això em dóna avantatge sobre la resta. O igual és només el que jo vull creure per estar més tranquil i no autodevaluar-me gratuïtament per coses que encara no han passat.
Com el conte que escriví de la Caputxeta Roja ravera i salvatgement sexualitzada. Tot el món ha hagut d'iniciar-se en algun àmbit des de la desubicació més absoluta. Jo no vaig a ser menys, però tinc brúixola o me la invente, que en qualsevol cas, la ignorància és felicitat i la negació una eina molt potent d'autodefensa.

2 comentarios:

  1. Jo mai no he pensat que la ignorància és felicitat. Jo crec que quan algú coneix, també coneix més formes de devenir feliç. Però si estic d'acord amb això de que l'adolescència es desubicació, almenys perque no saps com resoldre els problemes.

    ResponderEliminar
  2. De vegades és inevitable ser un adolescent espantat. Però tot pasa. I inventar-se coses (que ets un deu, per eixemple xD) sempre està be. Inventar-se eines com bruíxoles és útil. I en qualsevol cas, inventar-se qualsevol cosa es divertit. Sí a la ficció!

    "Al lenguaje de la ficción se le pide una conversión simétrica. Este debe dejar de ser el poder que incansablemente produce y hace brillar las imágenes, y convertirse por el contrario en la potencia que las desata, las aligera de todos sus lastres, las alienta con una transparencia interior que poco a poco las ilumina hasta hacerlas explotar y las dispersa en la ingravidez de lo inimaginable."

    "la ficción consiste no en hacer ver lo invisible sino en hacer ver hasta qué punto es invisible la invisibilidad de lo visible."

    M. Foucault, el pensamiento del afuera


    "Estar en el mundo es estar desubicado"

    José Ortega i Gasset, unas lecciones de metafísica
    (Estar en el mundo = Dasein de Heidegger, estar ahí, arrojado en el mundo, y padecer Angustia (Angst) por la nada, que duela el mundo, la existencia.)

    (Bé, no sempre és divertit, però sols quan la gent no sap que s'està inventant coses i son dolentes i les diu als demés... no sé si m'explique. Crec que ja t'ho vaig contar això, no? xD)


    PD: Tinc un problema quan estudie massa... xD

    ResponderEliminar