Tempestes d'Agost

La mar està revolicada per les tempestes d'Agost. L'aigua freda de la pluja ocupa la superfície de la mar i conviu amb la massa d'aigua rescalfada per un Juliol a qui ja li pesava el seu 31, i que és cau de meduses volàtils amb colors que la retina no processa i que fan que et dolga un únic punt dins el teu cervell. Eixes meduses ballen desacompasades, arrossegades per les marees i les ones com si una gegant cullera movera tot el contingut d'un oceà massa gran com per engolir-lo sencer. Però tranquil, te'l faran empassar -de nou- i ocuparà la teua gola i la part baixa de l'esòfag, amb les conseqüents ganes de vomitar que se'n deriven.

I saps que a este pas, d'un sospir d'eixos cavernosos que últimament exhales, se t'eixirà -com diria ta mare- l'animeta per la boca. I dormiràs durant setmanes per despertar quan tot haja acabat, perquè per si no havia quedat clar... no és agost el meu problema, és només el nom que li he posat.