Raval

Sempre era de nit al Raval, o era la proximitat entre façanes? Sopàvem sempre tard, molt tard, uns dies a la taula hi havia brou de carn humana, uns altres, bullit de pell i suor. Després la Karine s'afaitava i es posava tacons, i la Rumana s'apujava els pits fins la gola per amortitzar-los al cantó, l'Èliot caminava descalç tant lluny del desert d'Atacama, i la Carme... la Carme ja no hi era des que algú va destrossar-li la cara d'una pallissa. La boira del port duia l'olor del rovell, i emprenien el vol a buscar fantasmes capritxosos que donen aigua i verí. Al matí es rentaven els llavis de la pólvora de la nit al Café dels Tres Tombs, i es llavaven la pell amb l'aigua i el fuel de la Barceloneta.

Jordi Santamaria (Alcoi, 1977)